Misa criolla
Al llarg dels mesos de novembre i desembre d'aquest any, un seguit de cors s'han unit per interpretar la "Misa criolla". La nostra coral va ser una de les que va rebre aquesta proposta, i com a entitat no hi ha participat, ja que algunes dates d'assaig no anaven bé a la majoria dels cantaires, però sí que alguns dels seus membres s'han afegit al projecte. Aquesta obra s'ha interpretat, al llarg d'aquests mesos, a El Masnou, Barcelona, la Garriga i Santa Eulàlia de Ronçana.
En el concert de Santa Eulàlia es va incloure dins el concert de Nadal de la coral amfitriona, amb la que hi ha forts vincles, ja que compartim alguns cantaires i director.
La Misa criolla és una obra musical per a solistes, cor i orquestra, de naturalesa religiosa i folklòrica, creada pel músic argentí Ariel Ramírez (1921-2010). Els textos litúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. L'obra està dedicada a dues monges alemanyes, Elisabeth y Regina Brückner, que van ajudar amb aliments als presoners d'un camp de concentració durant el nazisme. L'obra fou composta i enregistrada el 1964, i llançada com a àlbum el 1965.
El text de la Misa criolla és una adaptació del text litúrgic en espanyol de la missa catòlica, tal como havia estat aprovat el 1963, per la Comisión Episcopal para Sudamérica, presidida precisament pel pare Antonio Osvaldo Catena, seguint les indicacions del Concili Vaticà II.
L'obra segueix estrictament l'ordinari de la missa. El que la fa singular és l'ús de ritmes musicals tradicionals de l'Argentina.
L'estructura és la següent:
«Kyrie» (vidala-baguala).
«Gloria» (carnavalito-yaraví).
«Credo» (chacarera trunca).
«Sanctus» (carnaval cochabambino).
«Agnus dei» (estilo pampeano sureño).
En el concert de Santa Eulàlia, celebrat en una església parroquial plena a vessar, les corals Santa Eulàlia, Americantus -de la Garriga-, Modus Operandi -de Barcelona- i una representació de la coral l'Amarant van ser les que van interpretar l'obra, dirigida per Gabriela Zabala, i que va comptar com a solistes amb el tenor Fèlix Merino i el baríton Ariel Seras, i amb l'acompanyament muscial de M. Ángel Dionís al piano, Mauricio Rey al charango, J. Cruz Santillán a la percussió, Germán Casetti a la guitarra i P. Andrés Giménez a les flautes andines.
En el concert de Santa Eulàlia es va incloure dins el concert de Nadal de la coral amfitriona, amb la que hi ha forts vincles, ja que compartim alguns cantaires i director.
La Misa criolla és una obra musical per a solistes, cor i orquestra, de naturalesa religiosa i folklòrica, creada pel músic argentí Ariel Ramírez (1921-2010). Els textos litúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. L'obra està dedicada a dues monges alemanyes, Elisabeth y Regina Brückner, que van ajudar amb aliments als presoners d'un camp de concentració durant el nazisme. L'obra fou composta i enregistrada el 1964, i llançada com a àlbum el 1965.
El text de la Misa criolla és una adaptació del text litúrgic en espanyol de la missa catòlica, tal como havia estat aprovat el 1963, per la Comisión Episcopal para Sudamérica, presidida precisament pel pare Antonio Osvaldo Catena, seguint les indicacions del Concili Vaticà II.
L'obra segueix estrictament l'ordinari de la missa. El que la fa singular és l'ús de ritmes musicals tradicionals de l'Argentina.
L'estructura és la següent:
«Kyrie» (vidala-baguala).
«Gloria» (carnavalito-yaraví).
«Credo» (chacarera trunca).
«Sanctus» (carnaval cochabambino).
«Agnus dei» (estilo pampeano sureño).
En el concert de Santa Eulàlia, celebrat en una església parroquial plena a vessar, les corals Santa Eulàlia, Americantus -de la Garriga-, Modus Operandi -de Barcelona- i una representació de la coral l'Amarant van ser les que van interpretar l'obra, dirigida per Gabriela Zabala, i que va comptar com a solistes amb el tenor Fèlix Merino i el baríton Ariel Seras, i amb l'acompanyament muscial de M. Ángel Dionís al piano, Mauricio Rey al charango, J. Cruz Santillán a la percussió, Germán Casetti a la guitarra i P. Andrés Giménez a les flautes andines.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada