Segona etapa d'un inici de curs boig: Stabat Mater

Stabat Mater a l'església de Bigues
El cap de setmana del 16 al 18 de setembre van tenir lloc les Jornades Europees de Patrimoni de l'any 2016. Com cada any, l'ajuntament de Bigues i Riells va adherir-se en aquesta campanya, i l'acte que es va organitzar per aquest motiu es va centrar en el retaule del Roser de l'església de Sant Pere de Bigues, d'època barroca, i que és, probablement, l'element patrimonial més destacat que té l'església de Bigues.

En un acte presidit per l'alcalde de Bigues i Riells, Joan Galiano, i la regidora de cultura, Sílvia Rovira, que en fa fer la introducció, la historiadora local Mercè Morales Villar va oferir unes pinzellades sobre el retaule del Roser i la seva importància artística. Posteriorment, després d'un breu interval per condicionar l'altar a l'actuació musical, els cors de Bigues i Riells, l'Amarant i Sant Vicenç, sota la direcció del director d'aquesta darrera coral, en Jordi Guri, es van interpretar l'oratori Stabat Mater, del compositor català Josep Carcoler.

En els papers solistes van actuar n'Adela Poch com a soprano, na Gabriela Zabala com a contralt i n'Oriol Roca com a tenor. El conjunt instrumental va ser integrat per Montserrat Seras i Xavier Oliver al violí, Júlia Real i Mireia Góngora a l'oboè, Júlia Martínez al violoncel i el pianista Èric Varas al clavicèmbal.

Stabat Mater és una seqüència gregoriana llatina utilitzada dins l'església catòlica del segle XIII dedicada a Maria i atribuïda a Jacopone da Todi. El seu nom és l'abreviació del primer vers del poema, Stabat mater dolorosa («Estava la mare dolorosa»). El tema de l'himne, un dels poemes conservats més impactants de la literatura llatina medieval, és una meditació sobre el patiment de Maria, mare de Jesús, durant la crucifixió. El Stabat Mater està associat especialment amb les estacions del Via Crucis; quan es resen les estacions en públic, és a dir, en església o en processó a l'aire lliure, és costum cantar estrofes d'aquest himne mentre els fidels caminen d'una estació a l'altra. La versió que es va interpretar correspon a Josep Carcoler i Gomis (Cornudella de Montsant, 1698 – Olot, 27 d'octubre del 1776), un compositor català que fou mestre de capella a Sant Esteve d'Olot de 1739 a 1775, i que la seva obra es situaria en una transició del barroc vers el classicisme.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars