El Pessebre Vivent al parc de can Badell

Cantant nadales al parc de can Badell. Foto: Joan Galiano

 

Des de fa uns anys, pels voltants de les festes de Nadal a Bigues té lloc un senzill pessebre vivent.

Ja vam participar-hi en una de les primeres edicions, que es van celebrar el costat del Tenes, amb un fred que pelava i amb forces complicacions logístiques per a un esdeveniment nocturn d'aquestes característiques. Des de fa unes quantes, té lloc al parc de Badell, molt més arrecerat, més fàcilment accessible a la nit i amb una logística molt menys difícil.

Vam ser convidats a amenitzar les escenes cantant nadales. Dolça cançó de la nit de Nadal, El desembre congelat, Chiquitirritín i Hacia Belén va una burra van ser les nadales que vam interpretar per la Fira de Santa Llúcia al desembre a la plaça del mercat, i per aquest esdeveniment vam afegir-hi Santa Nit i El Noi de la Mare.

Els Pessebres Vivents són les dramatitzacions rituals o recreacions del naixement de Crist, el Messies, que tenen lloc en dates nadalenques. Els experts estan d'acord en atribuir a sant Francesc d'Assís, l'autoria de la primera escenificació viva del pessebre, l'any 1223 a Greccio, la Umbria italiana. Als Països Catalans, el primer Pessebre Vivent es va escenificar l'any 1956 al poble andorrà d'Engordany i des d'allà es va estendre a tota la geografia catalana. Avui, una gran quantitat de pobles fan el seu propi Pessebre Vivent, amb peculiaritats pròpies i trets definitoris únics. En la gran majoria de pobles els Pessebres Vivents són un conjunt d'escenes o quadres (que poden varia de tres a trenta), que compten amb la presència de persones, música ambient i diàlegs, que recreen diversos passatges bíblics continguts en l'evangeli segons sant Lluc. L'epicentre d'aquests quadres és sempre el del naixement, però molts d'ells també recreacions de moments més tardans, com la visita dels tres Reis d'Orient o la fugida a Egipte. En alguns indrets el Pessebre Vivent és només una escenificació sense pretensions i sense grans recursos, mentre que en d'altres municipis és l'eix de les festes nadalenques, té lloc en un indret d'especial interès arquitectònic (el barri vell, un antic castell o en plena natura), compta amb una escenografia espectacular i acurada i la participació multitudinària i amateur de la gent del poble, que en molts casos supera els centenar d'actors). En alguns indrets són gratuïts i fets només després de la Missa del Gall, mentre que d'altres tenen lloc durant totes les festes, amb vocació de ser visitats i on cal pagar un tiquet d'accés. Altres són escenificats exclusivament per la mainada mentre que en d'altres incorporen també diferents escenes de la vida familiar nadalenca dels pagesos i pastors catalans. 

Font: festes.org.