dimecres, 21 de desembre de 2016

El mes que ve cantem al Palau de la Música Catalana

El 27 de gener de 2017 serà una data que estarà escrita en lletres d'or a la història de la nostra coral. Aquest dia tindrem el plaer de poder cantar, juntament amb d'altres corals, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, interpretant la sarsuela Cançó d'Amor i de Guerra, obra del compositor valencià Rafael Martínez Valls i amb lletra de Lluís Capdevila i Víctor Mora. La participació en aquest projecte se'ns va oferir el passat mes de novembre, quan estàvem a punt d'estrenar la Fantasia Coral de Beethoven, de la mà del nostre director, n'Ariel Seras. Serà el segon cop que la coral interpretarà aquesta obra creada l'any 1926, que ha esdevingut una de les obres cabdals de la música catalana del segle XX. Hi haurà una segona actuació en el mateix indret el diumenge 19 de febrer.

Sota la batuta de la directora Gabriela Zabala, ens acompanyen en aquesta aventura els mateixos cors que vam formar part del  ja esmentat projecte de la Fantasia Coral de Beethoven, és a dir, la Coral Americantus de la Garriga, dirigida per Gabriela Zabala, la Coral Santa Eulàlia de Santa Eulàlia de Ronçana, dirigida, també, per Ariel Seras. A més a més, també hi seran la Coral la Igualtat de Gavà, el Cor de la Vall de Lliçà de Vall i la Polifònica de Blanes, tots tres dirigits per Joan Casas. L'orquestra Da Capo i els solistes Marga Cloquell (Francina, soprano), Carlos Cremades (Eloi, tenor), Xavier Aguilar (Avi Castellet, baríton), Ayelén Seras (Caterineta, soprano), Félix Merino (Baldiret, tenor) i els narradors Àngels Bassas i Lolo Herrero completen el cartell.

En una fita tan important per a nosaltres, no volem deixar de fer memòria totes aquelles persones que formen i han format part de la història de la coral, que va començar-se a interpretar sense partitura fixa allà per l'any 1984, i que amb el seu granet de sorra han col·laborat a arribar a una fita com aquesta per una coral amateur com la nostra: els cantaires actuals gaudirem aquest dia per tots ells. Alguns d'ells es reincorporaran de nou i expressament per aquesta obra.
La primera vegada que vam interpretar Cançó d'Amor i de Guerra va ser a l'any 2006, en un projecte que va unir les corals de la Vall del Tenes (Coral Lliçà de Vall, dirigida llavors per Xavier Nogué; Coral l'Aliança de Lliçà d'Amunt, dirigida per Josep Valenzuela; Coral Santa Eulàlia de Santa Eulàlia de Ronçana, dirigida per Gabriela Zabala; Coral l'Amarant de Bigues; dirigida per Ariel Seras; i Coral Sant Vicenç de Riells del Fai, dirigida per Jordi Guri) amb l'orquestra Camerata Contrapunctum; tothom sota la direcció de Gabriela Zabala. El narrador fou Ricard Martín i Alba Ballús, Jordi Casanova i Ariel Seras van ser els solistes.

Se'n van fer un total de sis concerts. Per aquest ordre, van esdevenir a Lliçà de Vall, a Bigues, a Lliçà d'Amunt i a Santa Eulàlia de Ronçana. Posteriorment, amb la participació de la Societat Coral La Unió de Palau-Solità i Plegamans, es van fer dos concerts en aquesta població del Vallès Occidental. El concert que es va oferir a Bigues, en el marc de la Festa Major, al que en un futur no molt llunyà hauria de ser la Sala Polivalent del poble, a més a més, va ser enregistrat, i és una de les dues gravacions sonores que hi ha en les que ha participat la coral.

Titulada inicialment Els soldats de l'ideal, la situació política -dictadura de Primo de Rivera- féu que l'obra es prohibís abans de l'estrena. Sembla que aquest nom (la "ideal" era la Revolució Francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per ell mateix, els autors de la sarsuela van decidir de canviar-ne el nom pel que ara coneixem. Va tornar a ser prohibida després de la Guerra Civil Espanyola, i va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir de poder-se representar.

L'acció es desenvolupa en una farga situada en un poble indeterminat del Vallespir en plena Revolució Francesa. L'argument gira entorn la història d'amor entre dos joves, l'Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d'un inesperat infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com a objectiu de maridar-se amb Francina costi el que costi. D'aquesta manera la trama principal descobreix les disputes i contrarietats que es produeixen dins aquest triangle amorós, alhora que il·lustra l'agitat moment històric que convulsionava la França de finals de segle XVIII.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada