Chantons, amis, chantons! La coral a Argelès-Gazost (França)

El passat pont de l'1 de maig, vam marxar a la France, per realitzar un intercanvi amb la Chorale du Lavedan, d'Argelèrs de Gasòst (Argelès-Gazost en francès).

Vam tenir aquesta sort, ja que, la nostra coral amiga Santa Eulàlia, de Santa Eulàlia de Ronçana, ens hi va convidar.

Vam marxar el dia 1 a les 6 del matí. Plovia, i el dia era gris, però malgrat això, estàvem molt emocionats. Ens esperaven unes 8 llargues hores de viatge amb autocar, però no se'ns van fer pesades, ja que teníem moltes ganes i il·lusió de fer aquest viatge.

Quina sorpresa vam tenir, quan vam arribar al càmping, i només baixar de l'autocar ens van servir un aperitiu, que vam agraïr molt.


Després vam dinar, i va començar el nostre particular marató de menjar pizza...

El dia seguia gris, però la il·lusió persistia, i més encara, en veure els bungalows on ens allotjaríem.

Després de desfer les maletes, vam anar a visitar el bonic poble d'Argelèrs, i després a fer un petit assaig, perquè malgrat tot, no havíem d'oblidar quina era la nostra missió: fer allò què més ens agrada (és a dir, cantar).

Un cop acabat l'assaig, els homes van fer un taller de cant conjunt amb els homes de la Chorale du Lavedan, i, en acabar, vam sopar pizza i cadascú es va disposar a agafar el llit amb moltes ganes, ja que el viatge i les hores de son començaven a pesar.

El dissabte vam tenir sort, i va fer molt bon dia i un sol radiant.

Pel matí, vam anar al Pont de Napoleó, i desprès al poble de Gavarnia, on vam fer una excursió que era optativa, però molt maca. Vam veure la cara nord dels Pirineus, i vam poder tocar neu! la qual, per cert, ens va impedir fer la ruta prevista.

En acabar l'excursió, ens van preparar un pícnic al mateix poble de Gavarnia, i ens van deixar temps per visitar el poble i comprar.

Vam tornar al càmping sobre les 17 h, i vam tenir temps lliure, que gairebé tothom va aprofitar per descansar encara que fos poca estona, i per arreglar-nos per al concert, que era a les nou del vespre.

A les 18:30 h ens va recollir l'autocar per dur-nos a l'assaig i al concert. Vam assajar i després vam anar a l'església a col·locar-nos pel concert.

Vam tenir mitja hora lliure per prendre un cafè, i sobretot, per mirar el Barça que per sort, va guanyar 2 a 6...

A les 9 del vespre va començar el concert, a l'Église Saint-Saturnin, d'Argelès-Gazost. Primer va cantar la nostra coral anfitriona, la Chorale du Lavedan, dirigida per Mirtha Alcaraz-Dahhani, que ens van marevellar. I en acabar, era el nostre torn, el torn de la improvitzada coral "Amaralia", que és el nom amb el qual vam batejar a la fusió de les dues corals.

Tot i que estàvem nerviosos perquè cantàvem una cançò en francès, Mon coeur se recommande a vous, i el nostre accent no era el millor, s'ha de dir que ho vam fer molt bé, i va quedar un concert preciós. Felicitem des d'aquí a la Rosa pel seu "solo"!

I a tots els cantaires perquè tots ho vam fer molt i molt bé, i per descomptat, al nostre director Ariel.

En acabar el concert, vam pujar a l'autocar, molt satisfets amb la feina feta, i amb la victòria del Barça, i vam fer el sopar de comiat.

Després, es va celebrar "La fiesta", on es van intercanviar regals, agraïments, impressions, i vam compartir unes quantes cançons alegrement.

Un cop acabada la festa, vam anar a passar la que seria la última nit a França.

L'endemà al matí, ens vam haver de llevar a les 7 del matí per esmorzar d'hora i fer les maletes per tornar cap a casa.

Abans de pujar a l'autocar, vam cantar L'hora dels adéus tots plegats.

Vam viatjar tot el matí, fins a les 12:00 h que vam parar a dinar, i en acabar, vam anar cap a Carcassona, població d'origen medieval i molt comercial i pintoresc, que tot i ser diumenge estava ple de visitants.

En acabar la visita, cap a les 16:30 h vam pujar a l'autocar novament, per fer el viatge de tornada cap a Catalunya, que vam fer cantant i rient molt, ja que durant tot el viatge va haver-hi molt bona relació amb tots els cantaires, i entre les dues corals.

Sobre les nou del vespre ens vam acomiadar de la coral Santa Eulàlia, i tot seguit, vam arribar a Bigues, on ens vam acomiadar del nostre estimat conductor José Luís, i vam deixar enrere un viatge preciós, i una experiència inoblidable i molt enriquidora.

Volem tornar a donar les gràcies a la Coral Santa Eulàlia, i a la Choral du Lavedan, així com al nostre director Ariel, i a tots els cantaires que vam assistir.

Vive la France!

Laura Sanz i Aïna Hurtado

Comentaris

  1. Renoi, per fi un rentat de cara!!!!

    Ja vaig veure les fotos de França, us ho vau passar de conya.

    El fotògraf oficial espera aviat disparar de nou.

    Records.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars