Missa i concert de Sant Sebastià... i un petit record

El passat dimarts dia 20 de gener va ser el dia de Sant Sebastià, festiu a Bigues per un vot de poble que algun dia esbrinaré a què és degut. Al caure en jornada laboral i molts dels cantaires de la coral tenir compromisos laborals (gràcies a Déu), la coral, que tradicionalment participa en els actes d'aquesta festivitat, va posposar (com també és habitual i pel mateix motiu) la seva participació en els mateixos a la missa dominical posterior a la festivitat, la única missa que cantem a l'any juntament amb la de la Festa Major, que coincidieix amb la dels sants patrons de la parròquia, sant Pere i Sant Pau.

Una molt escassa feligresia es va apropar a la missa, on vam interpretar el Kýrie, Sanctus de Schubert, Dona Nobis Pacem i l'Ave Maria de Jacques Arcadelt. Alguna altra peça que teníem preparara va haver-se de quedar a la nevera, ja que el mossèn ens va enxampar distrets i no vam poder-la interpretar.

Posterioment a la missa, vam oferir quatre peces als pocs assistents a l'acte: La flor de l'Amarant, el nostre himne, Jo sé, An Irish Blessing (totes tres les vam cantar pel concert de la tardor) i el Sóngoro Cosongo.

Aprofitem, també, per recordar la nostra ex-presidenta Rosa Maria Esteban, que fa ja 5 anys, tal dia com avui, ens va deixar físicament, però que tots encara la tenim ben present.

Comentaris

  1. He trobat a la web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la següent ressenya:

    Segons la tradició que expliquen els avis i àvies, el 1808, el poble de Bigues va estar afectat per una pesta molt forta que va produir una gran mortaldat entre els seus habitants. Aquests, desesperats, es van encomanar a sant Sebastià perquè els salvés d’aquella epidèmia devastadora i sembla que el sant va aconseguir frenar la pesta.

    Davant d’això, el poble de Bigues va fer un vot com a poble i li va prometre que cada 20 de gener es retria homenatge a la seva figura.

    Històricament, la versió dels avis i àvies no quadra massa amb la realitat, ja que en el registre de defuncions de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Bigues no hi ha cap rastre d’aquestes morts de pesta. Segons les investigacions que està duent a terme mossèn Anton Bassolas en la documentació existent a l’arxiu parroquial, semblaria més probable que tota aquesta tradició arrenqui en algun moment dels segles XV i XVIII, època en què sí que es poden documentar pestes.

    De fet, sant Sebastià és un sant a qui moltes poblacions del nostre país s’hi van encomanar en època de pestes.

    Des de fa uns 30 anys l’acte central de la festa és una sardinada popular que es celebra a la tarda-vespre.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars