Gira per Occitània

Al llarg del cap de setmana del Pilar, la nostra coral, conjuntament amb la coral Santa Eulàlia, de Santa Eulàlia de Ronçana, hem viatjat cap a la regió Occitània, a França, convidats per la coral Le bonheur est dans le chant, de la petita població de Salvatèrra, en el departament de Tarn-et-Garonne.

Ha estat, com no podia ser d'altra manera, un viatge ple d'anècdotes i aventures, però, sobretot, amb la música com a fil conductor. La majoria de cantaires i acompanyants han fet el viatge amb autocar, que després de veure l'amplada d'alguna de les carreteres per les quals s'ha passat farà que siguin uns llocs que romandran en el nostre record, tot i que el paisatge que presenta aquesta regió, val a dir-ho, almenys en aquestes alçades de la tardor, deixa embadalit.

Pont Valentré, a Cahors
El divendres, com diu aquell, ben d'hora ben d'hora ben d'hora, ens vam posar de camí cap al país veí. Després de la pertinent parada tècnica abans de creuar la frontera a La Jonquera, ens vam dirigir cap a la primera destinació, una aturada absolutament de caire turístic. A Albi hem dinat i hem visitat la ciutat episcopal, carregada d'història i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Després, trajecte fins a Cahors (o Caors), ciutat que ens ha servit de base d'operacions d'aquesta gira, amb l'allotjament a l'alberg que hi ha a tocar del Pont de Balandres o Pont Valentré, que ens va rebre ja de nit, amb una il·luminació molt acurada.

El dissabte al matí, dia de mercat en aquesta població, vam dedicar-lo a passejar i descobrir la capital del departament d'Òlt o Lot. Els més melòmans van trobar un forat per quedar-se a la catedral de Sant Etiènne, on hi havia un concert d'orgue a les onze del matí acompanyat per una coral masculina que va oferir un repertori de caire sacre.

El dissabte a la tarda va començar amb la recepció a la població que acull la nostra coral amfitriona, Sauvetèrre en francès o Salvatèrra en occità. En un senzill però bonic acte, l'alcalde d'aquesta petita població, Jean-Marc Belvèze, i la vicepresidenta del consell departamental de Tarn-et-Garonne, Colette Jalaise, ens van donar la benvinguda, traduïts per un habitant del lloc natural de Cardona que, per coses de la vida, ha acabat vivint en aquest racó de món. El president de la coral Santa Eulàlia, Pep Margenat, va llegir una carta de l'alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana, Francesc Bonet, mentre que Sílvia Rovira, regidora de cultura de l'ajuntament de Bigues i Riells, va fer el mateix amb la carta de l'alcalde biguetà, Joan Galiano. Un lot de llibres sobre Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells van ser els obsequis per als representants d'aquesta població occitana, mentre que ells van lliurar a ambdues corals unes plaques en record de la nostra visita. Va finalitzar la recepció un deliciós piscolabis i la interpretació, per part nostra, de la cançó tradicional rosellonesa Joan del Riu.

Acabada la recepció, ens vam traslladar a la població de Lauzerte (o Lausèrta), una bastida medieval típica de la zona, situada dalt d'un turó. Allà, a l'església de Sant Bartomeu, que pràcticament es va omplir, vam oferir el primer concert, un extens concert de gairebé dues hores que va incloure la coral amfitriona, que va oferir un repertori de caire religiós, la nostra actuació i un intermedi amb l'actuació de la soprano Sílvia Rovira i el nostre cantaire Tino Barba al piano. En el concert va assistir l'alcalde de Lauzerte, Jean-Claude Giordana, i la vicepresidenta del consell departamental de Tarn-et-Garonne, Colette Jalaise. Conjuntament, els dos cors vam cantar una composició que barreja O Magali, una cançó tradicional provençal, amb Se Canta, l'himne occità, i L'Estaca. Posteriorment, vam tenir una recepció per part de l'alcalde de Lauzerte, que va explicar que és descendent d'emigrants catalans, a més d'oferir-nos un lot de llibres relacionats amb la seva població i al departament al qual pertanyen. Un piscolabis amb molt i molt de fato va ser la magnífica cloenda a una atapeïda tarda d'actes, on la música va tornar a demostrar que quan es posa voluntat, no hi ha barreres idiomàtiques que separin a la gent.

El darrer dia de la gira, el diumenge, va iniciar-se amb un desplaçament a Vazerac (o Vaserac), on vam visitar-ne l'església i vam dinar, amb un menú composat bàsicament per diferents plats basats en l'ànec. Havent dinat, ens vam traslladar a Castelnau-Montratier (o Castelnàu de Montratièr), on vam cantar a la Sala de Festes, el que nosaltres vindríem a anomenar quelcom semblant a una Sala Polivalent. L'alcalde d'aquesta bonica població, Patrick Gardes, ens va donar la benvinguda i va fer de mestre de cerimònies del concert, on la coral amfitriona va oferir un repertori de caire més festiu. Per acabar l'acte, l'alcalde de Castelnau-Montratier va oferir a les dues corals un lot d'ampolles de vi de la terra; i posteriorment un nou piscolabis igual de generós que els anteriors.

I a tot això, un llarg viatge de retorn a casa, a causa de les inclemències meteorològiques a causa de les restes de l'huracà Leslie, amb molta estona de vent i alguns trams d'intensa pluja, entre Montalban i Tolosa per una banda, i abans de Carcassona l'altra... pluges que l'endemà, al llevar-nos, vam saber que en aquesta regió havien fet molt de mal.

Comentaris

Entrades populars